dissabte, 16 de maig de 2015

Crego e Monaguillo Mencía 2014. 8,7 €

1 comentaris
Monterrei.
El primer negre que tastem de la D.O. Gallega de Monterrei. Fins ara només hi coneixeim un blanc, el Mara Martin Godello. Una Mencía jove i afruitada, fresca, que ens han regalat unes fantàstiques meigas gallegues de Ferrol. Fet per Crego e Monaguillo (A Salgueira, Ourense). Una bodega familiar de llarga història de vins i orujos (aguardenteiros) que el 2006 modernitza per complert les seves instal·lacions a La Salgueira, en un entorn privilegiat a Monterrei. Arriben a l’actalitat a una producció de 450.000 ampolles/any. Obviament en blancs treballen amb Treixadura i Godello (també amb criances en fusta), i tenen ja un guardó de millor blanc galleg. En negres, treballen amb Mencía, amb diferents coupatges de varietals locals. En aquest vi ens ofereixen una Mencía jove i natural. Coupatge de Mencía (90%), Arauxa (Tempranillo) i Merenzao. Maceració, fermentació i estabilització en dipòsits d’acer inoxidable a temperatura fresca controlada per a màxima extracció de aromes de la fruita. Ha sortit al mercat el gener 2015. L’ampolla és elegant i moderna, amb càpsula amoratada com el vi. Tap de suro de qualitat personalitzat. El vi és de color lila, molt violaci, de capa mitja, molt net i definitivament jove. Llàgrima present i glicèrida malgrat no tenir criança en fusta. Aromes a fruita vermella i violàcia, làctics i suavitat, que ja va entrant per el nas al olorar la copa. En boca es confirma la fruita vermella (gerds, cireres) i violàcia (prunes) amb unes notes de làctics que són sorprenents en un vi que no ha vist la fusta. Suavitat, absència sorprenent també de acidesa (cóm ho fan?) en un vi molt rodó i equilibrat, suau en tot el seu recorregut. Notes minerals molt atenuades i clares notes florals. Al final del seu recorregut van apareguent també notes especiades de camp i bosc. Porta 13 graus de alcohol, fosos en aquest vi suau i golós.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

diumenge, 3 de maig de 2015

Sepo Pansa Blanca 2013. 6 €

0 comentaris
Alella.
La Pansa blanca és la joia blanca de Alella. Es tracta de una adaptació local del Xarel·lo, ja molt antiga, i prou diferenciada de altres Xarel·los mediterranis. Els vins blancs a Alella són de qualitat i s’ofereixen a preus molt competitius, especialment els joves sense criança. Els negres, els hi està costant força més. A Marquès d’Alella (Santa Maria de Martorelles, Barcelona) fan caves i excel.lents blancs amb aquest varietal. Es tracta en aquest cas de un vi jove, del competidor natural del Alta Alella Pansa Blanca, ambdós al mateix preu i qüalitat. Agricultura ecològica no certificada, maceració pel·licular en fret (bona extracció d’aromes) i fermentació en dipòsits d’acer inoxidable. Ampolla senzilla i elegant. Tap de suro de qualitat, personalitzat, amb perfecta estanqueïtat. El vi presenta un color groc palla amb irisacions daurades, brillant. Aromes clarament florals, potenciats per algunes notes de cítrics (llima), tant al nas com en boca. Molta suavitat i equilibri. Fruita blanca (més al fons), amb predomini de peres d'aigua. Notes de fonoll que apareixen amb posterioritat i records a fruites tropicals, però minoritaris. Acidesa absolutament llimada, dolça. Suavitat afavorida també per la baixa graduació alcohòlica: 12 graus. Una excel·lent Pansa blanca a 6 €!. Així sí es pot competir amb el Verdejo, la Viura i la Garnatxa blanca. Un bon blanc, que agradarà a tothom a taula.

Cata realitzada per: Josep M Llibre.

dimecres, 29 d’abril de 2015

Barón de Ley varietales Graciano 2009. 11,50 €

0 comentaris
Rioja.
El Graciano és el gran acompanyant del Tempranillo a la Rioja, habitualment en petits coupatges. Aqui ens ofereixen un monovarietal de Graciano en el marc de una col.lecció de 4 vins monovarietals dels varietals Maturana, Graciano, Garnatxa i ‘Tempranillo de montaña”. Un homenatge a la terra de Gonzalo Rodríguez a Mendavía. Gent inquieta aquests de Barón de Ley, amb una nau de 6 dipòsits experimentals de 10 a 16.000 litres on els enòlegs investiguen noves propostes de vins. La Bodega inclou el Monasteri Benedictí del segle XVI, i es va inaugurar el 1985 a l’estil de un Chateau francès de Médoc. Un gran grup vinícola aquest, més conegut a grans superficies comercilas pels vins El Coto. En els coupatges clàssics, si el Tempranillo és l’equilibri, al Graciano se li suposa un aport extra de acidesa i color. És el raïm de la gràcia i la distinció. La seva càrrega tànica és intensa i els aromes a violetes molt marcats. Si tenim en compte que aquest vi ha rebut un filtrat voluntàriament suau, tots aquests aromes hi són molt potenciats. Ha rebut una criança de 12 mesos en barriques de roure, evidentment americà. Ampolla de disseny volgudament clàssic, la clàssica Rioja. El tap de suro (no personalitzat) tenia una retenció ja al límit, hauria perdut la estanqueïtat ben aviat amb facilitat, un tema a millorar. El vi presenta una capa mitja-alta, amb color cirera amarronat i ribet marcadament teula. Fruita licorosa vermella i negra, intensa, amb un nas elegant. Inmediatament apareixen els tanins suaus. La suavitat i le elegància marcan el camí d’aquest vi. El pòsit final a la copa quan s’acaba el vi ens recorda finalment la intensitat dels aromes que hem anat descobrint amb ell.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

dimecres, 22 d’abril de 2015

Rebels de Batea Negre 2013. 9,98 €

1 comentaris
Terra Alta.
Atenció a aquest vi. La Terra Alta no és terra de grans vins negres, pel que amb aquesta joia no estem devant de un altre bon vi de la Terra, un “me too” com pugui passar afortunadament a les grans D.O. Ja vem comentar que deu ser veritat que la gent de la Terra Alta han anat adquirint la tenacitat i coratge que les dures condicions climàtiques els han anat marcant. Diuen que va ser a la gran gelada del 1956 quan van haver d’arrencar les oliveres i van decidir plantar vinyes. Ampolla ben senzilla i correcta. Si la acuarela de la etiqueta ensenyava les noies en el Rebels de Batea blanc, aquí venen els nois. Fet pels 7 Magnífics a Batea (Tarragona), per l’equip d’enòlegs i viticultors de Torres. La equació és ben senzilla, només fan dos vins: el Rebels blanc amb Garnatxa blanca, i aquest Rebels negre amb Garnatxa tinta, al 100%. Té una criança de només 3 mesos en botes de roure de segons any. Magistral!. Sempre ho hem dit: la Garnatxa negra mediterrània agraeix criances curtes, excepte en games molt altes. Agafa ben aviat les notes terciàries de la fusta i amb més mesos perd molta frescor i fruita. Tap de suro de qüalitat i personalitzat. Molt bò i equilibrat ja al obrir-lo, pel que no li cal decantació i és apropiat per a Restaurants. Nas suau, amb força vainilla i fruita vermella i bruna. En boca es confirma la fruita vermella i violeta (cireres, prunes), dolça, amb acidesa absolutament arrodonida, quasi absent. Roure francès molt present, de qualitat, amb molt bona textura i suavitat. Tanins de bona gama. Per sobre de tot: equilibri. La criança en fusta d’aquesta Garnatxa està molt ben aconseguida, sí senyor!. La mineralitat queda sempre en un segon plà. Un petit gran vi de la Terra Alta i tot un descobriment.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

Juan Gil 4 meses 2013. 6,75 €

0 comentaris
Jumilla.
La versió “joven roble” de Juan Gil. Aquesta bodega capta com ningú les notes especiades del vi, les herbes aromàtiques de camp. Són mestres en això. Tasteu el Honoro Vera Garnacha, el Honoro Vera Organic, o el mateix Juan Gil base. Són els vins-escola de les espècies. Tenint en compte la moda comercial dels vins “joven roble” a la Rioja, Ribera del Duero, Toro,.. perquè no fer-ne un a Jumilla?. Preus reduïts, varietals estrella de la regió (Monastrell en aquest cas), i només 4 mesos en barriques de roure francès i americà. I és que estem per sota dels 7 €!!. Ampolla senzilla , amb predomini de daurats a càpsula del coll i etiquetes. Contraetiqueta amb informació del vi (sorprenent!), que no es correspon en absolut amb el tipus de vi que conté (!!...). Vi de color cirera grana amb tons teula i amarronats, net i brillant. Bona llàgrima. Obres l’ampolla i que hi ha?: fusta?, fruita?. No. Per sobre de tot i hi ha les espècies, que ho tapen tot. Llaurer, cardamomo, clau, pebre negre, eucaliptus. Com ho aconsegueixen en només 4 mesos?. Sembla un Rosso di Montalcino italià o un Carmenère. Acidesa ben combinada amb les notes especiades i de herbes de camp. Molt més endavant va apareguent la fruita vermella (prunes). No apareix la fusta en cap moment (al contrari del que diu la contraetiqueta, que sembla descriure un altre vi). Els qui disfruteu amb les espècies i herbes de camp en el vi, ja ho sabeu.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.
 
racodelbonvi


top

  © Diseño Gem@ BLOG para El racó del bon vi