dimecres, 19 novembre de 2014

Verdil Blanc Jove 2014. 5,3 €

0 comentaris
Valencia.
Doncs crec que és el primer blanc valencià que tastem a la web. La recomanació no podia ser millor: de Daniel Belda, els autors del genial Heretat de Belda, de Fontanars dels Alforins (València). Es tracta de un vi especial, ja que ens diuen que és el primer vi embotellat a l’hemisferi nord fet amb el Verdil, un raïm autòcton del que han trobat 46 Ha. a la zona sud de Valencia, nord d’Alicante i Yecla (tota la subzona de Clariano). Sembla que va ser el propi Daniel qui va rescatar aquest varietal dins d’aquesta onada i corrent de recuperar els varietals autòctons perduts a totes les zones vinícoles. S’havia deixat de utilitzar perquè era força sensible a determinades plagues i malalties, i per l’excés d’acidesa (que donava “dentera” al mossegar el gra de raïm). Daniel Belda va estudiar el seu curt cicle (es verema a principis d’agost, difícil decidir el moment de la verema amb aquest vi) per a poder-ne treure totes les propietats que té. Exigeix verema nocturna i maceració en fret. Típicament el Verdil (també anomenat Verdoncho de Valencia, Verdonjo, Verdereta,...) dona vins amb baixa graduació alcohòlica, bona acidesa (amb “nervi”), poc color, i marca molt els cítrics. Donat que es tracta d’un monovarietal Verdil, aquest vi porta molt marcades totes aquestes característiques. Ampolla moderna, amb el texte serigrafiat directament sobre el vidre verd, com es porta ara. Contraetiqueta pobre, sense informació del vi, especialment en aquest cas en que cal advertir al consumidor la raresa del vi. Tap sintètic blanc, molt original. Vi de color groc palla molt clar, quasi transparent, molt net i brillant, amb certa untuositat (malgrat ser un blanc jove). Aromàtic, força perfumat al nas. Acidesa marcada, punxant, amb “nervi” com mana la Verdil, però sense notes carbòniques. Marcades notes de cítrics, predominant la llima amarga, veritable vi-escola per a notar els cítrics als blancs. Notes més llunyanes de poma Golden verda. Una mica sec. Recorda força al Xarel·lo, però és un vi realment diferent. Marcada mineralitat. Un descobriment. Caldrà experimentar amb coupatges (Muscat?), amb criança en lies, i sembla que seria idoni per a fer vi de gel. Temps al temps. Baixa graduació alcohòlica (11 graus de alcohol).
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

diumenge, 16 novembre de 2014

Heretat de Belda 2009. 13,8 €

0 comentaris
Valencia.
Ara sí que hem entrat a València per la porta gran. Elegància i varietals nobles de Fontanars dels Alforins (València), fet per Daniel Belda, en el Holding Terres dels Alforins. Tot un luxe!. Quin descobriment. Coupatge de Garnatxa tintorera (60%, aqui la anomenen Alicante Buché) i Pinot Noir (40%), de vinyes a uns 600 metres d’alçada, en secà estricte. Un dels varietals francesos més nobles, autoritzat per a fer Champagne a la Bourgonge, s’ha adaptat i treballat de maravella a València. Ha rebut una criança dre 12 mesos en botes de roure francès. Ampolla elegant, amb vidre tintat de verd-marronós. Tap de suro correcte, sense personalitzar. El vi és de color cirera-teula, amb ribet teula molt marcat, quasi ataronjat, típic de la Pinot Noir. Net i brillant, de capa mitja com correspon als dos varetals. Fusta bona que apareix de immediat al obrir-lo, amb vainilla explosiva que inicialment iniunda el nas. Molt aromàtic (la Pinot de nou). Acidesa arrodonida, present i gloriosa, aquí la Garnatxa i la fusta ens donen aquesta nota de suavitatbi elegància. Textura de vellut, pròpia de games altes. Fruita vermella (al final hi hem arribat), madura, sense gens de sobremaduració, atenuada per la fusta. Notes de herbes aromàtiques de camp, on domina l’anís. Hi ha també alguna nota de clau, i una nota especiada molt bona que no sé descriure. Equilibri molt ben aconseguit, amb notes florals (violetes). L’atmòsfera balsàmica de la Garnatxa hi és present en tot moment, però no és tant dominant com en els coupatges del Priorat-Montsant, sinó que està integrada en la suavitat i aromes de la Pinot Noir. Quin vinàs!. Porta amagats 13.5 graus de alcohol, fosos en l’espectacle del vi. No veig millor manera de iniciar-se en el vi valencià. EL primer que haviem tastat (Mar de sò) ens va decebre molt. Al facebook del Racó del bon vi en Dídac Torres ens va suggerir contactar amb un tal Daniel Belda per a treure'ns el mal gust de boca. En Dídac es veu que viu a Barcelona, peró la seva mare és de prop dels Alforins. Quines voltes dóna la vida oi?. Hem contactat amb Daniel Belda, i ens ha remès amablement aquesta maravella. Les noves de internet tecnologies funcionen!. No saps mai per on arribarà el proper gran vi. Ara sí que sí hem entrat en terres valencianes trepitjant fort i segur!.
Cata realitzada per. Josep M Llibre.

dijous, 13 novembre de 2014

Dent de Lleó Chardonnay 2013. 11,4 €

0 comentaris
Tarragona.
Descobriment!. Un excel·lent Chardonnay monovarietal passat per fusta amb estil afrancesat, fet a... Cabra del Camp (Tarragona). Són de Tarragona i no s'acullen a la D.O. Penedès ni Costers del Segre ni Priorat ni Terra Alta, són gent del nord de l’Alt Camp. Chardonnay càlid, mediterrani, deliciós. Fet per Mas Vicenç, un celler familiar que neix el 1953. Amb 21 anys en Vicenç Ferrer ha agafat recentment la direcció del celler, rebent el Premi Especial “Jove Emprenedor 2009” concebut per la Cambra de Comerç i Indústria de Valls. Tenen una petita gama de blancs, negres, i olis (obligat en aquesta zona de oliveres). Ha rebut una criança de uns 5 mesos en barriques de roure francès, que li ha sentat de maravella (personalment ja el treuria un mes abans). El nom del vi es deu als records de la delicadesa de la flor dent de lleó. Ampolla correcta, amb vidre tintat i etiqueta bonica, amb contraetiqueta breu però informativa. Tap de suro senzill, però personalitzat i ben estanc. Vi de color groc palla i daurat, molt net, amb bona densitat (feina de la reducció en fusta). Fruita tropical i fruita de òs a dojo (pinya, mango, albercoc), amb les notes de mel típiques de la Chardonnay. Equilibrat, totalment. Amb els torrats secs del roure nou molt presents al nas. Sec, i lleugerament secant. Notes àmbar molt presents també. Perfecte contraposició de les notes de dolçor de la fruita amb la amargor i astringència de la fusta. Té molt de cos i molt bona persistència. En l’únic que no hem fet cas al productor ha estat en la temperatura de consum. Ell recomana 12-14ºC, que ens sembla excessivament càlida. Molt millor sobre els 6-8 ºC, la calidesa mediterrània ja fa la resta, i no ens hem deixat escapar cap nota de tast ni aroma. Un gran vinàs, amb un maridatge molt polivalent, molt més enllà del peix. Una proposta de Angels Andreu Crespo de Barcelona, a qui reconeixem el mèrit del descobriment d'aquesta joia d'aquest productor desconegut.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

dimecres, 12 novembre de 2014

575 Uvas de Cámbrico 2008. 18,30 €

0 comentaris
Sierra de Salamanca.
El primer vi que tastem d’aquesta D.O., ha resultat tot un èxit. Fet a Villanueva del Conde (Salamanca) per Viñas del Cámbrico. Coupatge original, mai tastat abans: Tempranillo 64%, Rufete 32%, i Garnatxa 4%. Vinyes velles (algunes centenàries) a uns 700 metres d’alçada, ideal. La Rufete és un varietal autòcton que confereix força frescor i aromes als vins. Típic de tota la conca del Duero, es treballa molt a Castilla León i a Portugal, als vins del Douro i a Porto. La Garnatxa local aquí a Salamanca es coneix com Calabrés. L’aport aquí és testimonial, però aquesta gent de Cámbrico en fan un monovarietal. El refrany local diu: “Uva Calabrés: Ni la comas ni la des, ni la enseñes al vecino, que es muy buena para el vino”. Terroir granític i argilós, amb pissarra de l’era càmbrica, que dona nom a la bodega, amb moltes viyes abandonades actualment per la despoblació de la zona i la dificultat del treball d’aquestes vinyes en bancals en alçada. Agricultura ecològica certificada. Ha rebut una criança de 15 mesos en grans barriques (300 L) de roure francès, que com veurem no cal que sigui tant llarga. Lenta fermentació malolàctica en barriques noves de roure francès (gama alta). Tot això té un impacte directe sobre el preu del vi, òbviament. Ampolla elegant, amb contraetiqueta informativa correcta. Tap de suro correcte, no del tot estanc, un tema que cal vigilar. No s’ha clarificat, ni filtrat ni estabilitzat, per a potenciar aromes, pel que pot presentar pòsits (cap problema). Vi de color cirera violaci, fosc, amb ribet molt violaci, de capa mitja-alta. Llàgrima escassa. Molta fruita negra (mores, prunes) al nasal, força tancat inicialment. Cal decantar-lo 30 minuts sense cap dubte, el productor també ho recomana. La Rufete dona notes dolces a la fruita, molt particulars. Força frescor al vi (probablement feina de la Rufete), amb bona acidesa inicial. Notes anisades marcades, molt bones. Atmòsfera continental i balsàmica, bona. La criança en fusta (15 mesos) és excessivament llarga, clarament. Treu més aromes a la fruita que no pas els recupera en notes terciàries. Amb 12 mesos de fusta aquest vi seria ideal. Porta 14 graus de alcohol. Un plaer redescobrir aquesta Rufete centenària de Salamanca, en una feina realment ben feta.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

dissabte, 8 novembre de 2014

Envidia cochina 2013. 13,9 €

1 comentaris
Rias Baixas.
Just després de descobrir el excel·lent Burgans 2013 i alabar les excel·lències d’aquests Albariño joves monovarietals del Val do Salnés, ens trobem de cara amb aquest Envidia Cochina. La valoració ha estat ben senzilla: és exactament igual al Burgans. Tot el que comentem en la seva nota de cata, val per a aquest genial Albariño jove monovarietal, del mateix Val do Salnés. Fet per Frore de Carme (de la Adega familiar Eladio Piñeiro) a Vilagarcia de Arousa (Pontevedra). Ara mateix estic dubtant si aquest productor, i Martin Codax (els mags del Burgans) són tots dos genials, o bé és que els Albariño del Val do Salnés sempre surten bons. Si mai en trobo un de dolent, llavors sabrem quina de les dues hipòtesi és la certa. Diferències?. Aqui l’ampolla és de disseny únic, amb etiqueta més provocadora i en anglès (per a l'exportació), el preu lleugerament superior, i sovint i posen un coupatge del 15% del vi Albariño de l’anyada anterior destinada al Frore de Carme, el seu Albariño Premium, que ha estat 12 mesos en les seves lies. El vi és absolutament indiferenciable del Burgans (cosa de bruixes?). Fins i tot tenen el mateix tap de suro sintètic... del mateix color taronja butà!. Un altre Albariño genial del Val do Salnés, amb totes les virtuts que un hi espera trobar: aromàtic, acidesa llimada, sense amargor final, absolutament equilibrat, suau i elegant, amb els cítrics domats i la bona fruita tropical. Tot això sense cap dels inconvenients de la criança en fusta en els blancs. Genial!. Aquests nous Albariño de nivell superior s’allunyen del maridatge clàssic amb el marisc, i obren maridatges molt més amplis amb tota mena de peix (forn, planxa, sal, ...). Porta 12.5 graus de alcohol.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.
 
racodelbonvi


top

  © Diseño Gem@ BLOG para El racó del bon vi