divendres, 19 desembre de 2014

Tolo do Xisto 2013. 14,90 €

1 comentaris
Ribeira Sacra.
Un altre bon negre a la Riberia Sacra, una D.O. que està pujant com l’escuma en el món del vi de qüalitat. Tolo do Xisto “bojos per l’esquist” fa referència a la pedra del terroir, el típic xisto galleg, semblant a la pissarra, que impregna tot el sòl i les arrels de la vinya. En Miquel i Toni Coca i Fitó s’han aliat amb l’enòlega Andrea Obenza i s’han llençat a la conquesta de la Ribeira Sacra. Paissatges corprenedors, natura verge, vinyes en terrasses romanes impossibles als vessants del riu Sil. Una de les D.O. més remotes. Una cosa està clara: un ha d’estar molt segur de que la qualitat del vi d’aquestes vinyes mereix la inversió i l’esforç que comportarà. Els Coca  Fitó la claven sempre. Per tant, si ells ho han vist clar, endavant!. Molts records al paisatge del Priorat, però òbviament més verd, amb més aigua: sóm a Galicia, el Priorat galleg. Mencía (100%) de les vinyes de Vilachá i Sober (Lugo). La Mencía (molt emparentada amb el Cabernet franc) és a Galicia des de l’època dels romans!. I va patir de plè l’epidèmia de fil·loxera al segle XIX, arruïnant a moltes famílies. Ara la Ribeira Sacra planteja grans blancs i va treient negres de qualitat. Rabiosa novetat aquest “boig de la pissarra”, llençament mundial aquest mes desembre. És bò doncs comentar-ho aquí en tots els idiomes que es parlen al món. La Mencía assoleix la maduresa fenòlica complerta amb graduacions alcohòliques baixes. Per aquest motiu i per a conferir-li més estructura sovint s’hi posen coupatges d’altres varietals (Cabernet Sauvignon, Garnatxa i altres). Sovint sol ser un error. Novament aquí l’han encertat fent un monovarietal. Ha rebut una criança de 4 mesos en barriques de roure francès: 10 punts més per la enòlega. La Mencía és un varietal dur i molt aromàtic que agraeix curtes criances en fusta per a arrodonirla i donar-li elegància sense perdre la fruita, la força i la joventut. Ampolla preciosa, amb etiqueta de Oriol Malet, que sempre té inspiracions intergalàctiques sota els efectes dels productes dels Coca i Fitó (vegeu la seva reacció després d’una dosi de Jaspi d’or). Vi de color cirera molt violaci, de capa mitja, net i brillant, amb llàgrima genial. Olor a fruita vermella (grosella, baies, pruna), amb olors dolces ja immediates del roure francès (vainilla, bolleria). Molt fragant i aromàtic al nas, també amb notes florals. Punt secant i de salinitat en boca, diferenciat al del nas. Notes vegetals i especiades, també florals en boca, molt pròpies de la Mencía. Acidesa present, ben arrodonida al roure, amb mineralitat de la pissarra gallega. Benvinguts al suc de les terrasses impossibles del riu Sil.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

dimecres, 17 desembre de 2014

Cara Nord Blanc 2013. 9,90 €

0 comentaris
Conca de Barberà.
Un excel·lent coupatge de Chardonnay i Macabeu, el primer que fan a la Conca de Barberà. El Chardonnay de la Conca és realment bò, d'això no hi ha cap dubte. Monovarietal al Milmanda, ha estat medalla d’or al Chardonnay du Monde a França!, i a un preu molt més proper el tenim al Intramurs. El Chardonnay de la Conca planta cara tranquil·lament als bons Chardonnay francesos, que no és poc. El grup Tomás Cusiné engloba les bodegues Cara Nord (Vimbodí-Poblet, Tarragona). De fet el nom complert és Cara Nord de les Muntanyes de Prades, Vinyes en altitud (quin nom més preciós!, fascinarà als alpinistes i amants de la muntanya). De fet, la Serra de Prades acull ja 4 D.O.: Priorat, Montsant, Costers del Segre i Conca de Barberà, és la muntanya de la vinya i el bon vi. La cara nord és la freda, i demana habilitat, técnica i precisió: és el repte i l’aventura. La viticultura de muntanya trasllada aquestes virtuts i reptes al vi. El 2012 en Tomàs Cusiné, en Xavier Cepero i Eric Solomon van arrencar aquesta nova bodega. De moment només fan dos vins: aquest blanc i un negre. Vinyes a 800 metres d’alçada, en previsió del escalfament global. Ha rebut una criança de 3 mesos amb les seves lies en acer inoxidable. Sí senyor!. Els blancs no necessiten llargues criances ni abusar de la fusta. Crec que 3 mesos és la durada perfecte per a la criança en lies de un gran blanc. Més enllà s’hi pot perdre més que no pas s’hi guanyi. A més, les criances en lies estàn dissenyades específicament per a aquests blancs. Ampolla elegant, contraetiqueta informativa, tap de suro de qualitat i personalitzat (si bé no hauria aguantat massa més). Vi de color groc palla net i brillant, que en copa va agafant tonalitats daurades al respirar. Aromàtic, molt perfumat, excel·lent al nas, amb les notes de mantequilla i mel típiques del Chardonnay. Acidesa perfecta, marcada encara, boníssima. Molt fresc. En boca, fruita blanca i pinya i albercocs (fruita d’òs que dona la fusta) amb un punt de dolçor que la clava. Mineralitat suau, la llicorella treu el cap en boca amb la mineralitat i les notes de herba humida de camp. Molt equilibrat en tot el seu recorregut. Té un bon cos i és prou persistent. Un vi espectacular, elegant, a un preu ajustat. A aquest vi no li falta res més. No m’extranya en absolut que l’anyada 2012 s’esgotés amb rapidesa i que la 2013 porti el mateix camí, perquè a més la producció és limitada. Així doncs, no ho comenteu gaire... i mantinguem entre tots el secret.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

diumenge, 14 desembre de 2014

Jaspi d’Or 2013. 13,45 €

0 comentaris
Terra Alta.
Primicia al Racó del bon Vi. La Garnatxa blanca ja és trending tòpic al món dels blancs. Ja planta cara als Albariño de Rias Baixas, Godello de Valdeorras, Chardonnay del Penedès, Verdejo de Rueda, Viura de la Rioja,... La ofensiva de la Garnatxa en el món dels blancs ja està ben establerta. Ara cal diferenciar-se en aquest mercat inundat de Garnatxa blanca tant competit. Diverses possibilitats: coupatges, vinyes velles d’alta qualitat i baixa producció, criances en fusta, criances en lies,... La gent del holding dels germans Toni i Miquel Coca i Fitó (El Masroig, Tarragona), nascuts al Penedès però que van començar el celler el 2006 al Montsant, treballen ara ja al Montsant, Terra Alta, Empordà, Ribeira Sacra,... i busquen qualitat i games altes per a diferenciar-se, ja que en games bàsiques no tenen competidor. Allà on van la claven. Tenen el Sant Grial de la fórmula secreta de fer el bon vi, arreu, on sigui. Són d’aquelles bodegues que tot ho fan bé, com els del Acustic Celler, per exemple. La Garnatxa blanca és molt promiscua. S’ha combinat amb Chenin Blanc (Te la dedico), Viognier (Prohom, Edetana blanc), Samsó (Nívia). Aqui ens proposen un coupatge de Garnatxa blanca (80%) amb Macabeu (20%), el rei dels blancs a Tarragona. Amb Macabeu ja l'han combinat amb èxit al Morlanda BlancJaspi BlancSerè blancDido Macabeu i GarnatxaRita, Almodí Petit Blanc i Ritme Blanc. I fins i tot hi ha un vi amb Garnatxa blanca, Chardonay i... Albariño! (La Baumaenlloc del Macabeu que porta aquest vi. En fi, i encara m'en deixo alguns. A Can Coca i Fitó tenen ja un blanc de vinyes velles de Garnatxa blanca i Macabeu amb una curta criança de 3 mesos en lies que és excel·lent: Jaspi Blanc. Què pretenem doncs en aquest Jaspi blanc Premium?: oferir les possibilitats de la criança en fusta, en bótes de 225 litres de roure francès. El 80% del vi ha rebut una criança de 6 mesos en fusta. Cultiu ecològic i integrat de la vinya, amb treball tradicional. Producció limitada a 3175 ampolles, que surt exactament ara, el desembre 2014. Ampolla preciosa, amb una il·lustració de Oriol Malet sobre les sensacions i il·lusions provocades per les emocions olfactives i del gust que li va transmetre l’experiència de tast del Jaspi d’Or. Contraetiqueta informativa (falta afegir la criança en fusta). Vi de color groc palla, que ràpidament puja a daurat al caure a la copa, amb tons llimona. Fruita blanca (pera), i cítrics (llima) amb nas fragant, atenuat a la fusta. Acidesa present, llimada i arrodonida a la fusta, però encara ben present. Mineralitat excel·lent. Molt marcat al nas pel Macabeu, amb records a cava. Quan s’obre surt la mantequilla i la bolleria al nas, clarament, amb espècies dolces (vainilla). Elegant, suau, untuós. El roure francès treu el cap després, amb torrats secs i fins, un ambient tànic que pot arribar a ser molt secant i massa marcat per a alguns tastadors. Li reduiríem la criança en roure de 6 a 4 mesos, o bé reduiríem el percentatge de vi criat en fusta del 80 al 50%. Recordem que el Ritme Blanc (el seu competidor natural) fa una criança de només 3 mesos i només una tercera part del vi... que després compensa amb una llarga estada en lies. La Garnatxa blanca entra amb la fusta a la categoria Premium mundial de blancs. Que vagin tremolant els Chardonnay i Riesling internacionals.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

divendres, 12 desembre de 2014

Mallolas Sumoll 2013.

0 comentaris
Sense D.O. (Tarragona).
Al Sumoll de Can Mallolas l’anem seguint d’aprop des del seu neixement el 2009. S’ha anat afinant i millorant, arribant a la maduresa i ara ja està llest per a sortir al mercat i competir. Del petit productor Josep Mallolas de Salomó (Tarragona), que va apostar ja fa uns anys per la recuperació de una vinya vella de Sumoll, un varietal autòcton, actualment molt poc treballat. Estem vivint ara un retrobament amb el Sumoll tant en negres, com en rosats i caves. En trobareu uns quants a la nostra web i en aquest link. En treu unes 2000 ampolles. Porta un mínim aport de Cabernet Sauvignon, que manté en secret, que el puja de grau i color, així com de cos en la criança en la fusta. De fet, a Austràlia han fet ja diversos híbrids de Sumoll i Cabernet Sauvignon amb bons resultats, que van treballant actualment amb ànsia. Habitualment el Sumoll porta força àcid màlic, pel que sol tenir força gust a vegetals, com en aquest cas, dona poc color i baixa graduació alcohòlica. De fet, el departament d’Agricultura de Catalunya permet un grau menys de alcohol a la graduació alcohólica mínima permesa als Sumoll per aquesta característica (11.6 graus de alcohol mínim). Varietal català existent actualment de manera residual al Penedès, Pla de Bages, i a la Conca de Barberà, malgrat estar autoritzat per la D.O. Catalunya. De maduració lenta, de fet el nom de Sumoll està relacionat amb el dialectal sumollar, amb el sentit de 'fer pansir o madurar', que prové del llatí submolliare. Els productors de Sumoll han de tenir nervis d’acer per a demorar les collites per a veremar al punt just de maduració, doncs es pot perdre tota la collita per sobremaduració amb els calors estivals a Tarragona. Una aposta que cada any es pot guanyar o perdre. Envellit uns 14 mesos en botes de 225 L de roure francès i americà, noves i de primer any. Ampolla elegant, amb tap de suro correcte, no personalitzat. Vi amb molt bon color en aquesta anyada, violaci, de capa mitja, net i brillant. Força tancat d’aromes inicialment, amb alcohols gens volàtils, ben integrats. Aromes tancats a fruita vermella (grosella, pruna) dolça i lleugerament licorosa, ben madura i amb un punt dolç (records a anís). Forta astringència, molt secant, però no massa tànic, amb notes de salinitat per la proximitat mediterrània. Presència de eucaliptus, molt típic dels Sumoll. Les notes de sulfurós de anyades anteriors están molt corregides. La criança en fusta (roure francès nou, una forta inversió econòmica per a un productor novell, però que val la pena fer) ha marcat poc el vi (al Sumoll li costa) en quant a aromes terciaris, però ara hi ha bona presència de llaurer, torrats gruixuts i clau. Si li doneu temps en copa es va transformant a fruita negra, amb torrefactes i cafè negre. En aquesta onada actual de retrobament amb varietals autoctons oblidats, que són la nostra cultura i la nostra herència, és bonic retrobar-se amb aquest Sumoll.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.

Cámbrico Rufete 2008. 40 €

0 comentaris
Sierra de Salamanca.
Amb aquesta ampolla completem la cata de la gama de negres de Viñas del Cámbrico (Villanueva del Conde, Salamanca), després de descobrir els Viñas del Cámbrico 2013 i el 575 Uvas de Cámbrico 2008. Gent que treballa molt bé, amb vinyes velles (algunes centenàries) a més de 800 metres d’alçada, ideal. La Rufete és un varietal autòcton que havia quedat oblidat per ser molt delicada i sensible a malalties, sobretot a la botritis per tenir la pell molt fina. Portada pels francesos al segle XI, està emparentada amb la Pinot Noir. D'aqui el nom de la Sierra de Francia, a les terres de les vinyes. Li confereix força frescor i aromes als vins. Típic de tota la conca del Duero, es treballa molt a Castilla León i a Portugal, als vins del Douro i a Porto. Als altres vins hi posen un coupatge amb diferents aports de Rufete. Aqui, és un monovarietal 100%. Terroir granític i argilós, amb pissarra i quars de l’era càmbrica, que dona nom a la bodega, amb moltes vinyes abandonades actualment per la despoblació de la zona i la dificultat del treball d’aquestes vinyes en bancals en alçada amb pendents superiors al 25%, que desafien fins i tot al Priorat. Agricultura ecològica certificada. Ha rebut una criança de 20 mesos (!) en barriques noves de roure francès de 300 L i de 500 L. Ampolla elegant, amb contraetiqueta informativa correcta. No s’ha clarificat, ni filtrat ni estabilitzat, per a potenciar aromes, pel que pot presentar pòsits (cap problema). Cal obrir l’ampolla i deixar respirar el vi al menys mitja hora. Ha estat molt de temps en fusta i ampolla i ha de respirar i airejar-se. Ideal al decantador. El productor ho recomana i té tota la raò. La Rufete dona notes dolces a la fruita, molt particulars i força frescor al vi. Vi de capa mitja i color cirera i teula, marronós. Llàgrima gandula, no massa destacada. Notes de fruita vermella i negra, madura, licorosa, molt bona, però no de mores (com suggeriria el dibuix de l’etiqueta). Notes especiades, mentolades i anisades en un ambient balsàmic. Carnós i potent, amb força. Probablement la criança és excessivament perllongada, es podria reduir. Porta 14 graus de alcohol. Possiblement el millor monovarietal de Rufete que es pot tastar actualment al món. En fan només 1504 ampolles. Jo sóc responsable de la desaparició de la 0965. Una joia i una raresa per a iniciats. Prendre una ampolla de rufete ben treballada avui esn dia és com rescatar vi d'antigues àmfores de vaixells enfonsats, pertanyents a altres èpoques. Com tirar el temps enrera. Màgia en el vi.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.
 
racodelbonvi


top

  © Diseño Gem@ BLOG para El racó del bon vi